Pedraforca

Hem anat a passejar tu i jo, i ara hem de marxar i tornar a casa. Tu agafes un camí més llarg (i me’l fas agafar a mi) i fa pendent, i corres molt depressa. Jo tinc por que caiguis, vas molt ràpid. Tu rius, i penso que potser ja t’has cansat d’anar sempre a poc a poc i que ara vols anar ràpid i que no et fa por caure, ni morir-te. Jo intento fer-te canviar d’opinió, que tornem a casa, que vagis a poc a poc, pero se m’escapa el riure, perquè m’agrada veure’t corre muntanya avall. Tens el cabell més llarg, portes una faldilla per sota el genoll. Les ulleres. Sembles molt valenta.  Em mires com si m’hagués tornat boja i penso que potser la boja de les dues sóc jo. Tornes a correr muntanya avall, ràpida, em preguntes si penso que cauràs. Jo et dic que sí i tu em dius que t’és igual, que si caus, doncs caus. Quan pares et pregunto quina és la muntanya tant bonica que hi ha darrera nostre. 

El Pedraforca, em dius. 

 

Image

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: