Poteta

S’està acabant el dia i al pati de darrera de casa meva hi ha una llum blavosa.

M’han dit que hi ha llops, però a mi no m’ho sembla pas. Tot està quiet, crec que torno a entrar cap a dins. Sento un soroll sota una muntanya de llençols vells, i de sacs. Surt un llop petit, sembla un husky. Té el pèl suau i net i em sembla que està adormit. Me’l miro sense còrrer i penso que no n’hi ha per tant. El llop crida, pero no em fa por, i penso per un moment que jo domaré a la bestia, que seré la que els llops no li fan cap por. Pero el llop insisteix en el seu crit i ensenya les dents i li tiro una tovallola, i la mossega pero em mira a mi. Li llanço un pal, que marxi lluny, i potser marxa, pero torna molt aviat al meu davant i em vol mossegar. Desisteixo i reconec que jo també correré lluny del llop, perquè em fa por. Quan arribo a la porta la tanco amb força, per deixar-lo a fora. Però hi ha alguna cosa que fa resistencia. No la puc acabar de tancar. Apreto. Apreto molt. I de sobte veig la poteta del llop, enganxada a la porta. Es una poteta com de gosset, de pèl suau i net, i si apreto més li trencaré. Però si obro la porta se’m menjarà.

Sento molta llàstima pel llop.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: