archivo

Archivos Mensuales: abril 2016

Arribo a casa, i veig tots els veïns en una mena d’entrada, de hall de l’edifici. Estan tots una mica esbalotats, hi ha un ambient extrany, la gent s’ajunta en grups i tenen una actitud de sorpresa, de joc de nit, de no saber molt bé què passa però interpreto que no és greu. Davant de l’edifici de casa meva, a la distància d’un caminet,  n’hi ha un altre. Són els vestuaris del pavelló de gimmàs de l’institut. Hi ha llum i la gent mira cap allà.

Veig els meus pares i els hi demano que ha passat. Em diuen que “ells” s’han cansat de no tenir casa i de viure malament i que mentre erem fora, han ocupat les nostres cases. Han començat per ocupar els vestidors i després han entrat a casa nostra, i ara hi viuen.

Pregunto qui són ells, tot i que ho intueixo. “Són els pobres”, diu la meva mare. S’han cansat de viure malament i com que cada cop són més, han decidit invertir els papers i ocupar els nostres llocs.

Hi penso un moment i fins i tot em sembla just. Flirtejo amb la idea de què ja era hora, tot i que tinc ganes de tornar a casa, i crec que no penso amb claredat. El que sí que penso és que és una bona idea ocupar els vestidors: sempre s’hi està calent, són grans i tenen aigua calenta i dutxes. A més, els feiem servir poquíssim.

Anuncios