archivo

Archivos Mensuales: julio 2016

Avui vénen a muntar-te les últimes parts de la casa. Estem tu i jo drets i veiem els paletes treballar, posant a lloc el que falta perquè la teva casa sigui una casa.

Casa teva és de planta cuadrada i no té parets. L’has plantada sobre un tros de gespa  molt verda que contrasta amb el color crema de la moqueta que fa de terra. Quatre pilars aguanten unes cortines blanques, que toquen a terra, que voleien perque avui fa una mica de vent. Les cortines tenen uns forats a la roba, no sé perquè serveixen. Potser perquè sinó farien massa força amb el vent.

A terra hi ha uns forats llargs, i els paletes t’hi amaguen coses. La tele plana quedarà amagada dins la terra i quan la vulguis veure l’hauràs d’estirar. No és la única cosa que quedarà enterrada a terra, veig que van colocant coses que queden dissimulades entre al moqueta però que podràs estirar.

Cada vegada hi ha més gent que ve a veure la casa que t’estàs fent. Alguns són amics, d’altres no els conec. Em pregunten coses, però jo sé tan poc com ells. No hi ha parets interior tampoc, a casa teva i veig on tindràs la cuina, i on tindràs la taula de planxar. T’has comprat un sofà nou, de color gris pedra, i penso que necessitaràs una manta que t’hi faci conjunt.

Has de marxar a buscar alguna cosa i jo agafo la bicicleta i acabo a casa meva i veig la meva àvia que m’espera a la porta de casa asseguda a sobre el caminador.

Amb la casa nova, ara vius més aprop meu, serà molt més fàcil que vingui a veure’t. Però d’alguna manera això de que no tinguis parets fa que em sigui molt més difícil d’entrar-hi.

 

Anuncios